XII Schubertíada a Vilabertran
24è Festival Internacional de Música de l'Empordà
del 20 d'agost al 10 de setembre de 2004
Del 20 d'agost al 12 de setembre
A la Sala Gòtica del Conjunt Monumental de Sta. Maria de Vilabertran

Visions sobre la Valquíria Una col·lecció de Manel Bertran

A manera de presentació, un fragment del pròleg de Vicenç Altaió, escriptor i traficant d’idees

"... Recentment he conegut un home posseït per la proclama de l’art total de Wagner. Fins i tot, poc abans de saber-se que el Gran Teatre del Liceu programaria La Valquíria, ell havia començat a esmerçar tot el temps de vida i els diners per compartir la seva passió amb els amants de la música i l’art. És un industrial emprenedor, un burgès il·lustrat, que considera, com els aristòcrates d’altre temps i els anarquistes cultivats, que l’estètica és la utopia. És ell, en Manuel Bertran Mariné, enginyer industrial, qui m’ha fet escoltar la música de Wagner, molt més que un nom de carrer, una ombra xinesa i tres proves per llogar un estudi de pintor, tal com m’havia ensenyat l’avantguarda, més coneixedora del passat, que els consumistes i costumistes del present urbà.

En Bertran Mariné ha demanat a 9 pintors, com si fossin les 9 valquíries, més la participació del Perejaume, que reinterpretessin visualment la complexitat dramàtica del poder quan s’ofega amb la passió. Ha deixat de banda la tendència darwinista deconstructiva en pro de l’art de reunificació de la visió narrativa i mítica:

La Valquíria de Pat Andrea ens manifesta el dubte de l’eterna joventut, aïllada, en la seva fugida, sota l’alada presència de la força d’un déu també partit en la condició moderna.

La Valquíria de Juri Rodkin, rendeix la força de la raó i les armes de la força, lluny la feixuguesa d’un pare pensador, per encarar-nos a la força d’una sensualitat possible.

La Valquíria de Montserrat Clausells es retira per deixar gravitar la força demiúrgica en vapors d’amor que anellen el paisatge immemorial després del combat i l’ofrena.

La Valquíria de Jorge Zambrano arriba com una pròtesi alada dels jocs de guerra d’una humanitat encara infantil en la seva ascendència cap a l’amor total, sense fronteres.

La Valquíria de Jordi Gispert emergeix de la força d’un univers simbòlic escrit en la natura i pren la naturalesa d’una natura humana inscrita en ell.

La Valquíria de Vaccaro desapareix per mor de les lleis de la fatalitat i en perdura la veu i el cant, el lament i la joia lírica, inspirada, eterna.

La Valquíria de Marcos Palazzi reapareix, sortida de l’enllà, en l’ençà, en una perpetuïtat de les tensions dramàtiques humanes en escenaris muts i mutants.

La Valquíria de Maria Gibert, dorm, aïllada, subjectiva, primigènia, al cim més alt de la terra, dins un somni de comunió entre l’harmonia de l’univers i l’ideal de la joventut, encerclada per una anell i corona de foc al caliu de la tendra passió.

La Valquíria d’Albert Gonzalo, latent en un paisatge de símbols desxifrable en relació a la naturalesa de la pintura, tradueix mort, destí i amor en jardí.

I, ben a part, damunt un pedestal, enlloc dels cants de les valquíries, oïm, per obra de Perejaume que en despulla tota narració, el so essencial i original que composa el nom de les coses. Com si l’art de la representació, en buidar-se de la seva figura, ens permetés de ser el buit que dóna forma, la pintura que es fa música, la música que es fa objecte preformal per reinaugurar el sentit de les paraules..."
 
L'exposició al saló de descans del Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, alguns artistes i un detall amb quadres
Detalls de l'exposició al magnífic Teatre Fortuny, a Reus, i detall d'una visita oficial.
Jordi Gispert Albert Gonzalo Jorge Zambrano